En James brut

Hi havia una vegada a l’època dels castells una princesa anomenada Melani. Un dia va dir que es volia casar, va demanar al missatger que busques pretendents :guapos, alts, forçuts i amb uns músculs...El missatger va trobar 1,2,3...91,92,93...i 100 i li va dir:
-aquí tens tots els pretendents.
-d’acord, però, vols dir que no n’hi ha massa?
-no tant...que no m’ha de pagar?
-no fins que vegi els meus pretendents ,i fora!
El missatge enfadat per no entregar la seva paga sen va anar a buscar un pretendent mes el menys educat i molt brut.
Es deia James brut :
-tu el mes rialler vull que substitueixis el pretendent numero 50.-li va dir el missatger
-si però... no soc massa brut?
-i que importa això!
En James es va dirigir-se al castell, pel camí es va trobar un gall mort i se’l va ficar a la butxaca i va seguir el camí. Tot seguit es va trobar una bota de peu 55 i va seguir el camí. De sobte va xafar el fang mes esqueros del mon se’n va agafar amb la ma del brut que era no es va rentar.
Va arribar al palau i ja anaven pel numero 49:
-seguen aquest no m’agrada!
-Hola –va dir en James.
-si?
-fa molta calor.
-això es perquè el meu pare fa pollastre.
-pos dóna-li aquest gall que m’he trobat al camí.
-ha,ha,ha mira però no tens algo per coure el gall? Es que ...
-i tant tinc una bota de peu 55 també al camí.
-ha, ha, ha, fas riure però no tens alguna cosa per que quedi ben bo?
-i tant , m’he trobat fang al camí...i ja saps el poso damunt el gall i serà el plat mes bo del mon.
-pare em vull casa amb aquest pretendent si.
-i tant com vulguis!
-MUA