Guepard

Mida: 150 centímetres. Pes: de 35 a 72 kilograms. Viu al semidesert, a la sabana i a l’estepa. Velocitat màxima: 110 km/h.

Amenaça: caça furtiva. Queden entre 10.000 i 15.000 exemplars.

Goril·la

Pot arribar als 180 centímetres. Pesa fins a 275 kilograms. Viu a la selva de muntanya dels volcans, a la frontera entre la República del Congo, Uganda i Ruanda.
Amenaça: la caça furtiva quasi ha acabat amb els goril.les de muntanya, molt cotitzats per la seva carn i l´ús de parts del seu cos a rituals o com a souvenirs. Queden menys de 650 exemplars en llibertat

tigre

Mida: tres metres. Pes: 300 kilograms. Viu a les selves de l´Índia, de la Xina, de Sibèria, de Sumatra i d’Indonèsia. El seu pitjor enemic és la caça il.legal per a comerciar amb la seva pell i el seus ossos que, triturats, es venen com a medicament a la Xina. En queden menys de 7.000 exemplars.Com nosaltres els tigres.

Os polar

Els óssos polars són l'espècie més gran d'ós, i, com el seu nom indica, només viuen per sobre del Cercle Polar Àrtic, en països com el Canadà, Alaska, Groenlàndia, Noruega i Rússia. Els últims estudis demostren que cada cop n'hi ha menys: en deu anys, el nombre s'ha reduït un 14%, o sigui que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent óssos polars, ara n'hi ha vuitanta-sis.

Segons els científics, el culpable que cada cop hi hagi menys óssos polars és l'escalfament del planeta, que fa que el gel de l'Àrtic s'estigui desfent. Aquest escalfament està provocat per la contaminació que causen els cotxes, els camions o algunes fàbriques. Els estudis, preveuen que les temperatures en aquella part del planeta poden pujar prou perquè a finals d'aquest segle s'hagi desfet tot el gel de l'Àrtic.

En James brut

Hi havia una vegada a l’època dels castells una princesa anomenada Melani. Un dia va dir que es volia casar, va demanar al missatger que busques pretendents :guapos, alts, forçuts i amb uns músculs...El missatger va trobar 1,2,3...91,92,93...i 100 i li va dir:
-aquí tens tots els pretendents.
-d’acord, però, vols dir que no n’hi ha massa?
-no tant...que no m’ha de pagar?
-no fins que vegi els meus pretendents ,i fora!
El missatge enfadat per no entregar la seva paga sen va anar a buscar un pretendent mes el menys educat i molt brut.
Es deia James brut :
-tu el mes rialler vull que substitueixis el pretendent numero 50.-li va dir el missatger
-si però... no soc massa brut?
-i que importa això!
En James es va dirigir-se al castell, pel camí es va trobar un gall mort i se’l va ficar a la butxaca i va seguir el camí. Tot seguit es va trobar una bota de peu 55 i va seguir el camí. De sobte va xafar el fang mes esqueros del mon se’n va agafar amb la ma del brut que era no es va rentar.
Va arribar al palau i ja anaven pel numero 49:
-seguen aquest no m’agrada!
-Hola –va dir en James.
-si?
-fa molta calor.
-això es perquè el meu pare fa pollastre.
-pos dóna-li aquest gall que m’he trobat al camí.
-ha,ha,ha mira però no tens algo per coure el gall? Es que ...
-i tant tinc una bota de peu 55 també al camí.
-ha, ha, ha, fas riure però no tens alguna cosa per que quedi ben bo?
-i tant , m’he trobat fang al camí...i ja saps el poso damunt el gall i serà el plat mes bo del mon.
-pare em vull casa amb aquest pretendent si.
-i tant com vulguis!
-MUA

La Pasqua

El dia 3 Abril, vam fer les vacances de setmana santa. Ara us explicarem un fragment de cada:

De la Rajae ,ella va jugar casa, va anar a comprar joguines
i desprès va menjar la mona, era de crema ,tenia una figura que hi havia representada un ocellet, li va agradar molt.

De l’Arnau,vam menjar-nos la mona que vaig fer al cole,era molt bona . Cada dia anava a donar un tomb amb bici amb els amics. Vam menjar-nos una mona de mantequilla, una altra de xocolata , de fruita de crema i de cabell d’àngel. L’endemà vam menja 3 mones mes a i també un ou de xocolata

De l’Ahlame ,vam anar a Andorra, a comprar. El dimarts va ser el dia liant, perquè la mare tenia que fer els pastissos que tenia que fer pel cole, i jo tenia que preparar la maleta i el sopar però el meu sopar va quedar molt amarg, la mona era molt bona eren de xoco, crema,mantequilla i fruita.

Fins aquí la nostra explicació.

Jo tinc una amiga

Jo tinc una amiga
que es deia Margarida,
no li agrada el sol
i fa tot el que vol.

Jo li vaig dir von dia
i es va quedar amb gran alegria,
a casa te una mona
que sempre la corona.

Tenia uns ulls blaus
que deia que eren seus,
amb una gran boca
que li agrada menjar coca.

Li agrada la xocolata
i el color de la plata,
sempre ha de fer el llit
per culpa del seu germà petit.